FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de laic. Actitud que reconeix la independència de la política i de l'ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l'Estat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral o polític en el principi d'utilitat, individual o general. Actitud de qui només es guia per la utilitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera el plaer l'únic o el principal bé de la vida. Actitud vital caracteritzada pel desig d'aconseguir el màxim plaer i benestar possibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica o actitud intel·lectual que no admet el valor de la raó o el caràcter racional de la realitat, en general o en un camp determinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d'ocupació, propugna i segueix una política d'entesa i de col·laboració amb l'invasor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona justa i equilibrada. Una actitud equànime. Un dictamen equànime. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dista més o menys. Estan distants l'un de l'altre quatre quilòmetres. Són dos punts molt distants. Són molt distants d'edat. Fred, reservat. Una actitud distant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria política de l'escriptor florentí Nicolau Maquiavel. Política sense escrúpols. Actitud del qui cerca aconseguir els seus fins amb astúcia, mala fe i sense declarar obertament les intencions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar el cos, ajupir-se, especialment en actitud de submissió. El gos, així que el renyo, s'agemoleix. Humiliar-se. Ell voldria que jo m'agemolís, i jo no el necessito per res. [...]
